Quèquicom - Conviure amb lloros

El reporter Pere Renom és testimoni de com parlen i ensinistren els lloros de Portaventura. També descobreix què és la malaltia anomenada "pulmó de l'ocellaire" amb el Dr. Ferran Morell, de la Vall d'Hebron, qui tracta un cas associat als agapornis. I finalment, unes nouvingudes: les cotorres argentines. Es descriu el seguiment que en fan des del Museu de Ciències Naturals, de Barcelona. L'èxit de l'espècie es relaciona directament amb la seva variada dieta i amb el fet que cria en els nius que construeix, en lloc de criar en forats, com la majoria de lloros del món. Desenvolupament Els lloros són una de les famílies d'ocells més intel·ligents que hi ha. La conducta social, un crani desproporcionadament gros respecte a la mida del cos i unes potes amb gran capacitat prènsil sembla que en són les causes determinants. Precisament perquè són intel·ligents i sociables ens resulten especialment simpàtics. Si, a més, hi afegim la seva exuberant bellesa i el fet que suporten relativament bé la captivitat, és lògic que hagin esdevingut mascotes ideals i actors preferents en espectacles circenses. El Reporter Pere Renom presencia un espectacle amb lloros a Portaventura i aprèn que l'ensinistrament és una barreja d'etologia, és a dir, del coneixement de la conducta animal, i de psicologia, ja que cada individu té el seu propi caràcter. L'ensinistrador Paco Navarro ha d'identificar les habilitats particulars de cada lloro, de cada actor, i treballar per potenciar-les. El resultat és un "paper" diferent per cadascun: uns volen, altres interaccionen amb el públic o parlen i canten amb fluïdesa. Però conviure amb lloros també pot portar maldecaps. Carme Baraldés fa cinc anys que té agapornis a casa. Des d'aleshores té problemes respiratoris. El doctor Ferran Morell, de la unitat de pneumologia de la Vall d'Hebron, explica que hi ha una malaltia anomenada "pulmó de l'ocellaire.