Quèquicom - Citrics: exprémer fins a la pell

Cada cop que el consumidor tria taronges sense pinyols perjudica les abelles, ja que aquests insectes fecunden les varietats estèrils dels cítrics i, en conseqüència, els agricultors les foragiten. Obtenir mel de tarongina és cada cop més difícil. "Quèquicom" va al País Valencià per veure quines en són les principals espècies i varietats, com se'n fa el suc i com se n'aprofita fins i tot la pell i la polpa per produir energia. També explica com la vitamina C combat els radicals lliures. De manera espontània, molts cítrics desenvolupen el fruit així que el pol·len toca a les portes de seva part femenina, sense donar temps que es produeixi la fecundació. Com que no hi ha hagut fecundació, no hi ha embrió, és a dir, no hi ha llavor o pinyol, però el fruit madura igualment. Aquest fenomen es diu partenogènesi. Els agricultors han anat seleccionant varietats de taronges i de mandarines que espontàniament no tenien pinyols. Ara bé, succeeix que les abelles pol·linitzen amb pol·len procedent d'una varietat fèrtil conreada en un camp veí. Aleshores es pot produir una veritable fecundació i apareixen inesperadament taronges o sobretot mandarines amb pinyols. Aquest fenomen s'anomena pinyolada i té conseqüències desastroses pel productor de cítrics, ja que els consumidors refusen els cítrics amb pinyols. La solució adoptada per l'Administració ha estat obligar a instal·lar els ruscos d'abelles a 5 km de distància dels camps de cítrics durant la primavera. A més, permet fumigar els arbres en flor per tal d'eliminar qualsevol insecte. Perjudicar les abelles va comportar una disminució de la pol·linització, que es va haver de resoldre amb l'addició artificial d'hormones vegetals que induïssin el desenvolupament partenogenètic dels fruits. Actualment, però, es tendeix a planificar amb molta cura el conreu de varietats compatibles de cítrics en camps adjacents, però les abelles continuen proscrites i la mel de taronger costa de trobar.